abastan

Retour 

adj.

a. 'suffisant'

VergCunsD 12a: Yo ay cumplia la penitencia, per la qual cosa demostran satisfacion… Lo es abastant?

VergCunsD 17a: moti despreczian aquesta confession interior, e solament se confidan a la vocal, e aquella creon que lor sia abastant a salu

1284ChartSalvG 41,7: … e rauba de bo press et vert e lieg garnit de bos drapps bo e bel e be abastan e ssuficient on mielhs se conte el testament…

CoutDaxLNoirDaxA 39,54: Empero es diit que en Soule e estil e usatge que si se prabe la procuration esser en lo registre deu notari, que es abastant lo procuredor.

b. esser a. [+ inf.] 'être capable de'

BibCarpN 184ra: non que nos sian abastant pensar alcuna cosa de nos enaysi coma de nos, mas la nostra abastança es de Dio

c. a. de [+ inf.] 'capable de'

VergCunsD 24b: car l'ome non es abastant de pagar aquellas cosa las quals el deo

d. 'bien pourvu'

PCardV 62,17: ab pauc no·m part de Dieu mal' esperansa, / pos que·l fals son abastat [var. abastan] e manen